…

…

Hi ha un temps per a cada cosa.

Sempre el temps és finit.

Converses Furtives.3

D’acord que tot té un ordre, que hi ha un temps per a tot, que els horaris i les rotines no són del tot dolentes. O ho són en el moment que se’ns imposen?

Mare: Vinga, ara anem a casa, prepare el dinar i després jugues un poc.
Filla: Mama, jo no tinc ganes d’anar a casa, ni de dinar.Jo vull quedar-me al parc.
Mare: Ja és la una, ara toca dinar. A més, hui dinem macarrons, que a tu t’agraden molt.
Filla: Em tenen igual els macarrons. Jo vull quedar-me al parc i després vull fer deures.

Aquell nom.

Hui m’he despertat amb un nom ballant – me pel cervell. Res a veure amb els somnis que he tingut i amb el cafè ja fent el seu efecte he començat a rebolicar les prestatgeries. Aquell nom jo l’he llegit.

He començat a destriar llibres. No, aquests no parlen del personatge amb aquell nom. Aquell home, el d’ aquell nom, perquè el nom és d’ un home, tenia relació amb un riu.
Continue remenant piles de llibres. I faig piles noves, aquesta vegada amb novel.les que pot ser a algú altre li faran més profit. I també algun exemplar anirà destinat a la LLiureia.

Continue buscant. Aquest…si, si, aquest llibre…el riu és important… Exacte, és aquest el nom.

De vegades, el cervell, ja ens fa aquestes coses. Algun motiu, supose, que tindrà.

El vell Gòdia podia ser més tossut que una mula, però no calia que ningú li digués el que havia de fer, que de feines de riu en sabia més que Déu.

Riuda, dins d’ Històries de la mà esquerra, Jesús Moncada.

Lucas. Setmana 5

Després de més d’un mes de convivència amb Lucas, aquest ja coneix la majoria dels membres de la seua nova família.
Pares de Lucas, heu criat un gos d’ allò més sociable.
I per a mostra, un botó.En aquest cas una foto.La gossa guapota també ha canviat la platja per altres altituds.

Foto de Diumenge

o ací que passa que no hi ha ningú?

He canviat els camins de serra pels camins de poble. I els camins estaven ben poc transitats.

Quan he arribat a casa el iaio ho he entés…estaven tots allà. I el que era una visita ràpida s’ha convertit en dinar i sobretaula amb tiets, cosins i altres animalets.

Converses Furtives. 2

Més que una conversa, aquesta setmana un monòleg/reflexió.

Tu saps que al primer pis viu una família estrangera. No sé ben bé d’on seran, però saben ben poc de valencià i elles van totes tapades. Però tot, tot ho porten tapat; el cos, el cap, la cara i a penes els veus els ulls i les mans.
Doncs una d’ elles, així vestides, l’altre dia va netejar l’escala. Això ha de ser molt incòmode, vull dir, netejar amb aquells faldons i quasi sense veure. Agafant el poal, agranant, escales amunt i avall. Per què han d’anar així vestides per a fer eixes coses? Ha de ser tan incòmode.
Ara, això si, l’escala se la ve deixar ben lluenta, amb un olor a net…Jo no podria netejar vestida així. Ja ho crec que no.

Lucas. Setmanes 2,3 i 4

Lucas pesa menys que el diccionari de l’IEC. Suposava, doncs, que cada vegada que eixia a la serra, acabaria portant – lo al braç. N’estava ben equivocada. Lucas és un muntanyeret en tota regla, fins i tot quan jo mateixa vaig amb llengua fora, ell et mira en plan “vingaqueestàsfetaunacarxofa”

Però ja fa uns dies que no eixim pels camins de muntanya.Una setmana per les festes del poble on vivim. Ja m’havien avisat que tenia por als trons.No m’imaginava que era tanta la por que tenia.

Eixiem a fer breus passejos , quan tornava la tranquilitat i quan jo, òbviament, estava a casa (que han estat poques hores, tot siga dit )

La següent setmana els virusins m’han vingut a visitar. I tampoc no hem eixit pels camins de muntanya. Hem tornat, però, a fer algun viatge en cotxe que a Lucas no li agraden gens ni miqueta.

Foto de Diumenge

Han passat diumenges, setmanes, fins i tot hem canviat d’ any.
Continue pensant que el millor dels diumenges és sentir – se reconfortada, amb família, amb amics, rodejada de fulles seques i de vent fred.
Dinars improvisats, converses per recordar sempre, fer plans…

Converses Furtives. 1

M’agrada col.leccionar paraules noves. M’agrada col.lecionar frases cèlebres que algú va dir algún dia. I darrerament, col.leccione converses. Tot ben apuntat, això si, a la meua col.lecció de llibretes.
Compartisc aquestes converses, furtives per a qui les escolta. Furtades a desconeguts, a amics i inclús a mi mateixa.

amic 1 : He estat mirant que a la Universitat on vaig (Canadà) hi ha un departament molt important de català; de llengua i de literatura.
amic 2: Qué dius? de català al Canadá? Però això ho estudiarà algú ?
amic 3: Xé, però com dius això?
amic 1: I la Universitat on jo vaig no oferta res comparada amb altres universitats europees.
amic 2: M’he quedat flipat.

Així anem …

Lucas. Setmana 1

Lucas és el gos d’uns amics que han marxat a fer un tomb pel món.
Mentre ells roden i roden Lucas ha vingut a casa a passar una temporadeta.
Per tal que els seus amos sàpiguen com està aquesta puceta, he decidit fer una espècie de diari setmanal.

El període d’ adpatació, l’hem passat tots dos amb nota alta. El pitjor que porta Lucas és el fet d’ anar en cotxe. I el fred.
Us comunique, amos de la bestiola, que no li tallaré els cabells fins abril…o …