Foto de diumenge

26 Juny 2011

o un diumenge ” crafty”

 

Fa quasi dos anys que vaig descobrir el divertidíssim blog de la Katie Sokoler. Sempre he volgut copiar alguna de les seues idees. I hui he començat.

El que passa en aquests casos, és que d’una idea n’ ix una altra i em sembla que em passaré la major part de la setmana rodejada de papers de colors i les tisores ben a prop.

El resultat, però, a una altra entrada.

Ara, les fotos de la setmana passada.

La primera no és ben bé de les dotze del migdia. És a les dues de la tarda, quan donava per conclós un cap de setmana ben intens a la ciutat de València ( la nineta dels meus ulls ).

 

Estació del Nord, a punt d’agafar el tren. Cansada, trista, contenta…

I de vegades, és millor deixar que les imatges expliquen els fets, els sentiments…

 

 

Altra porta que es tanca, i València serà diferent.

 

Sant Agustí. Punt de trobada.

Velluters. Sant Joan del Mercat al fons. Qué rebonics vaig trobar aquests carrers.

Inflexió.

17 Juny 2011

Pensava en un amic que fa anys i panys que no veig i que viu al nord.
I pensava en una amiga que fa anys i panys que tampoc no veig i que viu a l’Orient.
Pensava també en mi mateixa, que visc nou quilòmetres al sud.

Em preguntava si els camins ens elegeixen o els elegim a ells.

I arribe a la conclusió que l’amic del nord volia anar al final del camí i una vegada allà, seure i gaudir de les vistes..
L’amiga de l’orient i jo mateixa caminem, busquem dreceres i de vegades topetem amb algun atzucac.Quina és l’opció menys dolorosa? recrear-se pel camí o arribar-hi al final?

No he arribat a cap conclusió.

Justament aquesta setmana l’amic del nord em va telefonar.” Estic molt-molt bé ” em diu.
Fa dies també vaig rebre un correu de l’ amiga de l’ orient.”Passe per una etapa d’introspecció “, m’explica.

Jo, tanque portes i vaig obrint finestres.

Foto de Diumenge

7 Juny 2011

o començar un hort urbà.

De sempre m’han agradat les plantes, especialment les profitoses ( culinàriament parlant )
I ara he començat a plantar un xicotet hort.Dissabte em donaren planter de nyores, tomaques i pimentons.

Així que diumenge pel matí fou de clavar els dits a la terra.Quina sensació tan agradable!!
Fa poc d’un mes vaig començar amb tomaques cherry. És tot un plaer veure que el que cuides va creixent.I si aconseguesc que done el seu fruit, encara serà una experiència més agradable.

He de confessar que d’horts sé ben poca cosa.Cercant per la xarxa he trobat aquesta pàgina que trobe ben útil. Si l’experiment em va bé, supose que més d’un diumenge me’l passaré observant el meu mini-mini minifundi.

Això si, us aconselle que millor us dediqueu a les feines de la terra vestits amb altra cosa que no siga un kaftan per molt còmode i bonic que el trobeu.I controleu les mascotes, que també els agrada la terra, però d’altra manera.
I per a mostra, una foto del making off hortolà.

Foto de Diumenge

3 Juny 2011

29.5.2011

o passar més temps amb les teues mascotes.

Han estat un parell de mesos de desordre; he dedicat molt poc temps als meus gossots Hugo i Bebo.

Per aquest motiu diumenge fou exclusiu per a ells, amb sessió de fotos inclosa. Ai, però, que ni jo estava inspirada ni ells fotogènics.

Qué difícil resulta fer bones fotos als animalons que sempre estan amunt i avall. Pot ser algún dia faré alguna instantània decent com aquestes  o  aquestes. Atents a les vostres pantalles !!

1.5.2011 Passeig de diumenge

Per fi, un diumenge  “normal”. D’aquells que no tenen horaris; d’ aquells d’ esmorzar ben tard, de lectures pausades i de passejos.

Aquell diumenge hi havia un cel que tant m’agrada.

Cel blau i núvols blanquíssims, encotonats.

Diumenge, després de molt de temps, vaig tornar a entrar en l’estat, autonomenat, d’ Amélie: assaborir els gestos menuts que et fan somriure, els xicotets plaers que t’envaeixen i fan que tot siga un poc millor…

… em vaig adonar que ja he obert una altra porta…

8.5.2011    Per molts anys

Maig ha estat un mes de natalicis; totes les setmanes hi havien espelmes per bufar. També jo he demanat el meu desig ( per cert,  els 33 no són meus )

Aquell diumenge, fou de pastís improvisat. El que importa, al cap i a la fi és poder celebrar.

15.5.2011 Sant Jordi

A Alcoi enguany Sant Jordi va vindre gairebé un mes de retard. No sé ben bé el motiu. Si més no, era ben curiós parlar del dia de Sant Jordi un 15 de maig.

Aquell diumenge jo vaig estar al meu lloc de feina, i l’ única cosa que vaig poder veure de les festes morocristianes alcoianes foren els festers alegretes que venien allà.

22.5.2011 La seua primera comunió.

Una amiga em va demanar si podia fer les fotos de la comunió del seu fill. Impulsiva jo, vaig dir que si a la primera.

Mirant el resultat, no està tan malament, sobretot tenint en compte que el nen no ha eixit quiet en cap de les fotos.

I fins ací un breu resum del diumenges oblidats. Demà, tot i que amb un quants dies de retard, ho sé, explicaré el meu passat diumenge. D’ aquesta manera espere posar – me al dia. Espere que no hi hagen més diumenges oblidats però si fotos de diumenge.