Aquell nom.

20 febrer 2013

Hui m’he despertat amb un nom ballant – me pel cervell. Res a veure amb els somnis que he tingut i amb el cafè ja fent el seu efecte he començat a rebolicar les prestatgeries. Aquell nom jo l’he llegit.

He començat a destriar llibres. No, aquests no parlen del personatge amb aquell nom. Aquell home, el d’ aquell nom, perquè el nom és d’ un home, tenia relació amb un riu.
Continue remenant piles de llibres. I faig piles noves, aquesta vegada amb novel.les que pot ser a algú altre li faran més profit. I també algun exemplar anirà destinat a la LLiureia.

llibres

Continue buscant. Aquest…si, si, aquest llibre…el riu és important… Exacte, és aquest el nom.

De vegades, el cervell, ja ens fa aquestes coses. Algun motiu, supose, que tindrà.

El vell Gòdia podia ser més tossut que una mula, però no calia que ningú li digués el que havia de fer, que de feines de riu en sabia més que Déu.

Riuda, dins d’ Històries de la mà esquerra, Jesús Moncada.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: