Converses Furtives.3

21 febrer 2013

D’acord que tot té un ordre, que hi ha un temps per a tot, que els horaris i les rotines no són del tot dolentes. O ho són en el moment que se’ns imposen?

Mare: Vinga, ara anem a casa, prepare el dinar i després jugues un poc.
Filla: Mama, jo no tinc ganes d’anar a casa, ni de dinar.Jo vull quedar-me al parc.
Mare: Ja és la una, ara toca dinar. A més, hui dinem macarrons, que a tu t’agraden molt.
Filla: Em tenen igual els macarrons. Jo vull quedar-me al parc i després vull fer deures.

Converses Furtives. 2

14 febrer 2013

Més que una conversa, aquesta setmana un monòleg/reflexió.

Tu saps que al primer pis viu una família estrangera. No sé ben bé d’on seran, però saben ben poc de valencià i elles van totes tapades. Però tot, tot ho porten tapat; el cos, el cap, la cara i a penes els veus els ulls i les mans.
Doncs una d’ elles, així vestides, l’altre dia va netejar l’escala. Això ha de ser molt incòmode, vull dir, netejar amb aquells faldons i quasi sense veure. Agafant el poal, agranant, escales amunt i avall. Per què han d’anar així vestides per a fer eixes coses? Ha de ser tan incòmode.
Ara, això si, l’escala se la ve deixar ben lluenta, amb un olor a net…Jo no podria netejar vestida així. Ja ho crec que no.