La fira.

Des de casa la mare.Cada vegada més allunyada.

Ja fa un grapat d’anys quan podia, quasi quasi, tocar la “nòria” des del llit.I teniem just a la porta de casa la tómbola, el bingo i altres estridències.

Aquest any els dies de Fira han estat dies de menjar.Supose que com a tota família, no hi ha celebració si no va acompanyada d’uns àpats descomunals.

La mare i les tietes són dones de cuinar molt,de cuinar a foc lent.Les típiques marasses que quan estàs ben tip et pregunten si vols alguna altra cosa. I seguidament et trauen les postres.

 

La coca de fira és típica d’aquestes dades, a la típica base li afegim cansalada, botifarra, carxofes, pebrassos, llomello i xoricet. Contundent.

 

 

Per sort, aquesta tardor estem gaudint dels pebrassos. Els cuines com els cuines sempre estan deliciosos.

Això si, deixeu passar almenys dues hores abans no pugeu a cap atracció. Rodar i nadar pot ser semblant !!

 

 

Feia molt, molt, que no vivia els matins dels diumenge.

Matins perduts. I algunes tardes.

Els estic recuperant a la natura.

 

I amb els amics.

 

 

I amb la família.