Aquell nom.

20 febrer 2013

Hui m’he despertat amb un nom ballant – me pel cervell. Res a veure amb els somnis que he tingut i amb el cafè ja fent el seu efecte he començat a rebolicar les prestatgeries. Aquell nom jo l’he llegit.

He començat a destriar llibres. No, aquests no parlen del personatge amb aquell nom. Aquell home, el d’ aquell nom, perquè el nom és d’ un home, tenia relació amb un riu.
Continue remenant piles de llibres. I faig piles noves, aquesta vegada amb novel.les que pot ser a algú altre li faran més profit. I també algun exemplar anirà destinat a la LLiureia.

llibres

Continue buscant. Aquest…si, si, aquest llibre…el riu és important… Exacte, és aquest el nom.

De vegades, el cervell, ja ens fa aquestes coses. Algun motiu, supose, que tindrà.

El vell Gòdia podia ser més tossut que una mula, però no calia que ningú li digués el que havia de fer, que de feines de riu en sabia més que Déu.

Riuda, dins d’ Històries de la mà esquerra, Jesús Moncada.

Anuncis

Temps

15 Desembre 2011

Ni una lágrima más, ni un lamento. Ni una mirada condescendiente hacía atrás. Todo debía ser presente, todo hoy. Por ello opté por una nueva personalidad que me saqué de la manga como un mago extrae una ristra de pañuelos o un as de corazones. Decidí trasmutarme y mi elección fue la de adoptar la apariencia de una mujer firme, solvente, vivida.

( … )

Que mis miedos ni siquiera se sospecharan, escondidos en el paso firme de un par de altos tacones y una apariencia de determinación bien resuelta. Que nadie intuyera el esfuerzo inmenso que a diario aún tenía que hacer para superar poco a poco mi tristeza.

El tiempo entre costuras, María Dueñas

 

– Pasamos al ahora. Y también al después. Pero ya nada de pensar en el pasado.

( … )

Entonces, en un tono sombrío y burlescamente teatral, recitó los primeros versos del Adiós a la corte, de Raleigh:

Como sueños vanos, así mis gozos ya expirados,

sin retorno ya mis días de halago,

mi amor perdido, y mi capricho relegado:

sólo pena, no queda más pasado.

Brooklyn Follies, Paul Auster.

 

És més, qui estiga lliure de pecat que llance alguna cosa.

 

 

Literatures

6 Agost 2010

Ja s’ ha cantat milers de vegades del poc trellat que té la pluja al nostre país. Si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe.

Una relació semblant tinc jo amb la literatura. Lectora incostant, amb temps de sequera absoluta. Després, temps de reconciliació. Riuades de llibres. I com ara, la catàstrofe.

Estic decebuda, enfadada, em sent traïda i estafada. He estat llegint de manera intuïtiva, guiada per tertulians de prestigi, per editorials assenyades… i veig que alguna cosa falla. I després d’haver – m’ho rumiat arribe a la conclusió que el panorama està més que malament. El panorama actual català, dic.

No sé quins interessos hi ha en el fet de promoure certs títols, autors, inclús certes actituds. He llegit ja molt, però molt més em queda per llegir, i no vull tornar-me a decebre. No m’agradaria acudir a autors de literatures forànes per a gaudir i reconciliar – me amb el plaer de la lectura.

Hi ha bones veus,  n’estic segura. No entenc aquest emmudiment.

D’ harmonia.

27 Juny 2010

Com cada primer dijous de mes, anava per la capital  vallalbaidina a fer – me un xocolatet calentet.

Vaig girar per la cantonada del carreró tot i pensant en l’ ollo de xocolata que la Sr. Paca prepara com ningú més en sap.

Ni tan sols al carrer Petritxol de Barcelona la fan tan bona !!!

Ja veia jo la porto de ca’ Paca quan una donoto se me posa al davant.

– Sóc d’un poble de la Mariolo. Em va dir.

– Mere…!!!i qué vols dir – me amb això?

La seua resposta va ser una ganivetada al ventre.  I mentre caia al terre, li vaig vore bé la cara.

Quina xicoto més bonica, i quines dents més blanques…

Vaig obrir un ull ( no tenia forces per obrir els dos ) i una infermera em va donar l’enhorabono per tornar al món dels vius. I que calia anar molt en compte perquè el món és ple de gentolo.

Vaig tornar a tancar els ulls.

Per què reia mentre em punxava?

Xocolata desfeta a la manera del lector per a @llegimipiulem.

Oblit Obligat

8 Octubre 2009

… Pregunté a los prisienores que llevaban allí algún tiempo a dónde podrían haber enviado a mi amigo y colega P.

” ¿ lo mandaron hacia la izquierda ? “

” Sí “, repliqué.

” Entonces puede verle allí “, me dijeron.

” ¿ Dónde ? ” La mano señalaba la chimenea que había a unos cuantos cientos de yardas y que arrojaba al cielo gris de Polonia una llamarada de fuego que se disolvía en una siniestra nube de humo.

” Allí es donde está tu amigo, elevándose hacia el cielo ” fue su respuesta. Pero entonces todavía no comprendía lo que quería decir hasta que me revelaron la verdad con toda su crudeza.

Borré de mi conciencia toda vida anterior.

El hombre en busca de sentido, Viktor E. Frankl

DSC_0888

Com que s’acosta l’hivern amb les seues llargues i fredes nits, els animalots han decidit tornar al seu jardí.
Ai !! però !!! que no veig ni a L’abella Mireia ni a La marieta coqueta !!! Ja tornaran, ja, quan el fred les aprete…

—–

The winter and its long and cold nights are almost here so the animals have returned to the garden.
But !! I don’t see either the bee or the ladybird !!! Well, they come back when will be frozen …

Es un escritor. Lo conozco. Escribe libros

…No tiene familia. Es un escritor…

… Tiene un gato y muchísimos libros.

Rayuela, Julio Cortázar