Converses Furtives.3

21 febrer 2013

D’acord que tot té un ordre, que hi ha un temps per a tot, que els horaris i les rotines no són del tot dolentes. O ho són en el moment que se’ns imposen?

Mare: Vinga, ara anem a casa, prepare el dinar i després jugues un poc.
Filla: Mama, jo no tinc ganes d’anar a casa, ni de dinar.Jo vull quedar-me al parc.
Mare: Ja és la una, ara toca dinar. A més, hui dinem macarrons, que a tu t’agraden molt.
Filla: Em tenen igual els macarrons. Jo vull quedar-me al parc i després vull fer deures.

Aquell nom.

20 febrer 2013

Hui m’he despertat amb un nom ballant – me pel cervell. Res a veure amb els somnis que he tingut i amb el cafè ja fent el seu efecte he començat a rebolicar les prestatgeries. Aquell nom jo l’he llegit.

He començat a destriar llibres. No, aquests no parlen del personatge amb aquell nom. Aquell home, el d’ aquell nom, perquè el nom és d’ un home, tenia relació amb un riu.
Continue remenant piles de llibres. I faig piles noves, aquesta vegada amb novel.les que pot ser a algú altre li faran més profit. I també algun exemplar anirà destinat a la LLiureia.

llibres

Continue buscant. Aquest…si, si, aquest llibre…el riu és important… Exacte, és aquest el nom.

De vegades, el cervell, ja ens fa aquestes coses. Algun motiu, supose, que tindrà.

El vell Gòdia podia ser més tossut que una mula, però no calia que ningú li digués el que havia de fer, que de feines de riu en sabia més que Déu.

Riuda, dins d’ Històries de la mà esquerra, Jesús Moncada.

Lucas. Setmana 5

19 febrer 2013

Després de més d’un mes de convivència amb Lucas, aquest ja coneix la majoria dels membres de la seua nova família.
Pares de Lucas, heu criat un gos d’ allò més sociable.
I per a mostra, un botó.En aquest cas una foto.La gossa guapota també ha canviat la platja per altres altituds.

lucas Collage

Foto de Diumenge

17 febrer 2013

o ací que passa que no hi ha ningú?

He canviat els camins de serra pels camins de poble. I els camins estaven ben poc transitats.

avinguda

parc

Quan he arribat a casa el iaio ho he entés…estaven tots allà. I el que era una visita ràpida s’ha convertit en dinar i sobretaula amb tiets, cosins i altres animalets.

güelito

Converses Furtives. 2

14 febrer 2013

Més que una conversa, aquesta setmana un monòleg/reflexió.

Tu saps que al primer pis viu una família estrangera. No sé ben bé d’on seran, però saben ben poc de valencià i elles van totes tapades. Però tot, tot ho porten tapat; el cos, el cap, la cara i a penes els veus els ulls i les mans.
Doncs una d’ elles, així vestides, l’altre dia va netejar l’escala. Això ha de ser molt incòmode, vull dir, netejar amb aquells faldons i quasi sense veure. Agafant el poal, agranant, escales amunt i avall. Per què han d’anar així vestides per a fer eixes coses? Ha de ser tan incòmode.
Ara, això si, l’escala se la ve deixar ben lluenta, amb un olor a net…Jo no podria netejar vestida així. Ja ho crec que no.

Lucas. Setmanes 2,3 i 4

12 febrer 2013

lucas 2

lucas 2 (2)

Lucas pesa menys que el diccionari de l’IEC. Suposava, doncs, que cada vegada que eixia a la serra, acabaria portant – lo al braç. N’estava ben equivocada. Lucas és un muntanyeret en tota regla, fins i tot quan jo mateixa vaig amb llengua fora, ell et mira en plan “vingaqueestàsfetaunacarxofa”
lucas 2 ( 3 )

Però ja fa uns dies que no eixim pels camins de muntanya.Una setmana per les festes del poble on vivim. Ja m’havien avisat que tenia por als trons.No m’imaginava que era tanta la por que tenia.

lucas 3 2ª

Eixiem a fer breus passejos , quan tornava la tranquilitat i quan jo, òbviament, estava a casa (que han estat poques hores, tot siga dit )

La següent setmana els virusins m’han vingut a visitar. I tampoc no hem eixit pels camins de muntanya. Hem tornat, però, a fer algun viatge en cotxe que a Lucas no li agraden gens ni miqueta.

lucas 4

Foto de Diumenge

10 febrer 2013

Han passat diumenges, setmanes, fins i tot hem canviat d’ any.
Continue pensant que el millor dels diumenges és sentir – se reconfortada, amb família, amb amics, rodejada de fulles seques i de vent fred.
Dinars improvisats, converses per recordar sempre, fer plans…

arbres

escales

macarrons