Lucas. Setmana 5

19 febrer 2013

Després de més d’un mes de convivència amb Lucas, aquest ja coneix la majoria dels membres de la seua nova família.
Pares de Lucas, heu criat un gos d’ allò més sociable.
I per a mostra, un botó.En aquest cas una foto.La gossa guapota també ha canviat la platja per altres altituds.

lucas Collage

Anuncis

Foto de Diumenge

17 febrer 2013

o ací que passa que no hi ha ningú?

He canviat els camins de serra pels camins de poble. I els camins estaven ben poc transitats.

avinguda

parc

Quan he arribat a casa el iaio ho he entés…estaven tots allà. I el que era una visita ràpida s’ha convertit en dinar i sobretaula amb tiets, cosins i altres animalets.

güelito

Foto de Diumenge

10 febrer 2013

Han passat diumenges, setmanes, fins i tot hem canviat d’ any.
Continue pensant que el millor dels diumenges és sentir – se reconfortada, amb família, amb amics, rodejada de fulles seques i de vent fred.
Dinars improvisats, converses per recordar sempre, fer plans…

arbres

escales

macarrons

La fira.

Des de casa la mare.Cada vegada més allunyada.

Ja fa un grapat d’anys quan podia, quasi quasi, tocar la “nòria” des del llit.I teniem just a la porta de casa la tómbola, el bingo i altres estridències.

Aquest any els dies de Fira han estat dies de menjar.Supose que com a tota família, no hi ha celebració si no va acompanyada d’uns àpats descomunals.

La mare i les tietes són dones de cuinar molt,de cuinar a foc lent.Les típiques marasses que quan estàs ben tip et pregunten si vols alguna altra cosa. I seguidament et trauen les postres.

 

La coca de fira és típica d’aquestes dades, a la típica base li afegim cansalada, botifarra, carxofes, pebrassos, llomello i xoricet. Contundent.

 

 

Per sort, aquesta tardor estem gaudint dels pebrassos. Els cuines com els cuines sempre estan deliciosos.

Això si, deixeu passar almenys dues hores abans no pugeu a cap atracció. Rodar i nadar pot ser semblant !!

 

 

Feia molt, molt, que no vivia els matins dels diumenge.

Matins perduts. I algunes tardes.

Els estic recuperant a la natura.

 

I amb els amics.

 

 

I amb la família.

 

7 Mai 2012

… o quina falta em feia un diumenge com aquest

 

Un diumenge de camp, de terra tendra i de flaire primaveral. Un diumenge d’esclat.

Un diumenge de família i de converses amb l’avi, que em contava que al poble on visc, la gent, després de la guerra, marxava del poble deixant les claus de la seva casa posades al pany. Emigraren a la ciutat a la recerca d’una millor vida.En moltes ocasions, simplement d’una vida. Hui encara hi ha moltes cases que continuen oblidades.

Diumenge d’aniversari, del meu estimat cosí. Quan plore de tant de riure sempre és amb ell.

 

I diumenge, encara, de foc. Qué ja se sap, que fora fa fred, però les cases encara estan fresquetes.

Foto de Diumenge

16 Abril 2012

… o procrastinació

… o ja ha passat una altra setmana i no he fet ni la meitat de les coses que tenia a la llista de coses per fer.Coses ben fàcils i senzilles, eh? Però podem possar – hi encara remei, que hi ha tot un dia per davant.Ui, tot un dia, dic, si ja és quasi migdia. Bo, faré cafè i m’hi estaré una estoneta per la xarxa.

 

Vaja, vaja, qué de coses interessants que he vist hui, quantes idees que hauré d’ordenar. Però, ja ha passat tot el matí i hauria d’anar a fer un tomb amb aquests dos.

Ai, qué fa calor, més del que no em pensava.  Amb aquesta llum estranya de hui el camp té un aspecte ben diferent. Quin dia més estrany, no sembla abril. Qué ja és abril, qué no solament la setmana passa ràpid.

I ara a dinar i de seguida m’hi pose a la feina. Mentre acabe de fer el dinar puc estendre la roba.Vinga, qué sembla que la maquinària comença a funcionar.Si continue així de segur que avançaré tota la tasca pendent. Tota la tasca, òbviament, que no necessita de funcionaris d’ajuntament ni de treballadors de banca, que tot i que hui no les puc fer,  aquestes coses no les pots procrastinar més.

Doncs a la meua ment el dinar estava més bo, pot ser me n’he passat amb el curri.Ara tot flaira a curri. Vinga, va, que anem per feina. El cafè i a continuar ( començar més bé ) Però mentre em faig el cafè veuré la televisió.Mira, aquella sèrie de rics nordamericans. Però als anuncis apague la tele. De què anava exactament? uins mira quin vestit més bonic que porta la “mala malíssima”. No sé vosaltres, però per a mi les males malissimes són més guapes i més estiloses que les nenes meuques…Toca, que no he apagat la televisió, que m’he fet dos cafés, que ja és hora de marxar i que no he obert ni el quadern d’ordenar idees.

Vinga, va, que demà tens festa, que tens tot un dia per anar llevant tasques de la llista de coses per a fer i a més a més pots endreçar casa.

 

Foto de Diumenge.

4 Març 2012

… o fem diumenge

Un diumenge de passeig en la temporada en què s’entreveu la primavera i l’hivern encara és ben present.
Quan hem arribat a casa, el pa, cassolà i de llavors, ens esperava.

Foto de diumenge

13 Desembre 2011

o deixar – se cuidar.

Torne a aquella rotina de fer fotos dominicals. Ara que fa bon temps.

 

Diumenge passat res visualment especial. Però em va agradar passar un dia de tos i febre a la casa materna.

Esmorzar xocolata i xurros i dinar un bon brou d’ olla. Una delícia.

Feia temps que no veia com la llum canviant del dia transfigura una estança; exercici que implica moltes hores de sofà.

 

Foto de diumenge

8 Juliol 2011

o un diumenge a deshora

Viure prop del centre neuràlgic del poble té molts avantatges i alguns inconvenients. Quins? per a mi, el més greu, és el fet d’assistir a qualsevol acte, jornada, festivitat o processó quan no en tens gens de ganes.

Diumenge passat hi havia una espècie de concentració de vehicles antics. A les 8 del matí començaren a arribar. Abans, l’organització provant micros, músiques… I clar, qué pots fer? agafar els animalons i eixir a fer un tomb. A la recerca del silenci dominical.

Ja passejats, mascotes i jo mateixa, tornarem a tancar els ulls.

I clar, dinar ben tard.

Però … tarda ben profitosa.

Tarda de muntanya …

…  i de platja.