Evolució

24 febrer 2010

Li vaig sentir a Jordi Garreta que  de l’ alliberament de la dona ha estat possible gràcies a les

esquenes d’altres dones ( les que ens cuiden els nens, les que ens cuiden els majors, les

que ens fan les feines de la casa )

Alguna cosa hem avançat, òbviament, però dit d’aquesta manera, el camí és just?

Anuncis

10 quilòmetres

17 febrer 2010

Harmonia vocàlica                                      – – –

Port de Bocairent                                        Barranc d ‘ Ontinyent

Plateret                                                            Platet

Pastissets d’ espinacs                                Empanà d’espinacs

Taca                                                                 Taxa

Pimentó amb arròs                                   Bajoca farcida

Taronja                                                          Teronja

Guardar                                                         Amagar

Fem                                                                 Brossa

Carn picà                                                       Capolat

Bonegar                                                         Marmolar

   .                                                                             .

   .                                                                             .

   .                                                                             .

Apunts de guerra.

15 febrer 2010

Sempre m’ha interessat la Guerra Civil. No he sabut per què.

Fa uns dies que va caure a les meues mans el diari d’ algú conegut ( el germàdel’avid’unamic ). Un diari que no va escriure a peu de trinxera, sino després. A casa i des del record. Algunes pàgines tenen borrons degut a les llàgrimes vessades al rememorar el seu patiment.

Vaig entendre perquè el meu interés per aquesta Guerra. És una part de la història que encara podem tocar, ni que siga amb les puntes dels dits. Això, per a mi, la fa més real.

Em va venir a la memòria quan de menuda li preguntava al iaio:  Conta’m coses de la guerra. Qué vols que et conte? això era tot un patiment.  Tu no saps el que és vore els morts penjats dels peus com si fossen pernils. I el fred. Collons quin fred. I la gana… Calla, calla, que no vull parlar-ne.

Pot ser és millor escriure-la que contar-la.