Tic . Tac

12 Març 2010

Cap a les set del matí treu el cotxe i el deixa davant de la porta per a què dona i fills, amb el temps just, arriben a l’escola.

Set i mitja i la gossa més matinera fa la seua primera passejada. Poc a poc els carrers van despertant.se. Passen cotxes amb conductors encara enlleganyats.

Hi ha uns moments de calma fins que arriba l’hora d’anar a l’escola. Quin gust tenir el cotxe a la porta!!

El lladrucs de la gossa més presumida ens diu que són les nou i quart.

Quasi són les deu i el veí es dutxa.

El matí passa tranquil, esporàdiques converses veïnals que  vessen en  l’hivern i l’escassa llum solar.

Tornen els nens del col.le i els gossos al carrer.

El correu, la una.

Els cotxes de les huit tornen a passar, aquesta vegada les lleganyes donen pas a la gana.

Torna la tranquilitat al carrer. I de sobte remombori de cotxes, rialles, crits i presses. Clar, quasi les tres.

A les tres i poc el jubilat marxa a fer la partida i una hora més tard la gossa més matinera fa altra passejada.

Primer els nens i després la resta de veïnat, tornen a casa en degoteig.

Els del costat veuen aquell concurs de paraules. Quasi les nou.

La gossa presumida fa el seu últim revol i entra a casa a les deu.

Silenci.

Demà dissabte. Hauré de mirar el rellotge.