Un mes de diumenges o radiografia d’ un canvi.

Canviar de casa, entre d’altres maldecaps,  implica que la connexió no sols en internet, sino amb gairebé la resta del món, siga un poc inexistent. I amb això, els meus diumenges. Això si, fotos les he fetes totes.

Per no atabalar el personal amb una sobredosi de diumenges, vaig per mesos.

Tot seguit un mes diumenges amb tres fotos i  quatre lletres.

10.4.2011 Tancar una porta.

Els diumenges són sinònims de lectures pausades, menjar a deshora, passejades, dormir massa, cafè a les 12…

El cafè d’aquell diumenge anava acompanyat d’un full en blanc per a poder ser farcidet de llistes amb les coses a fer, coses que no podia oblidar, les prioritats, donar-se de baixa a un fum de coses, canvi d’adreces, coses prescindibles i coses imprescindibles.

Aquell diumenge fou d’un pessimisme absolut.Tancar una porta encongeix l’ estómac i et destrossa l’ànima.

17.4.2011 Diumenge de dilació.

Vaig obrir els ulls ben tard. Pensat i fet; la roba, els llibres, les coses inútils que no saps perquè les tens però que et negues a llençar…continuarien a les seues caixes l’endemà.

Tornar a tancar els ulls i pair-ho tot dormint.

24.4.2011 Vacances a la nova/vella casa.

Pasqües.

Temps ben aprofitat pel que fa al descans. Dormir. Menjar. Endreçar. Dormir. Passeig amb els gossos. Dormir. Menjar…

I fer el brunch el diumenge de pluja tot i contemplant la Mariola.

El canvi comença a ser sòlid, a ser assumit. Continua la por, legítima, d’altra banda, a tot procés de canvi.

Prenc consciència del que m’ està passant i sé que aquesta és una etapa de transició. No sé ben bé cap on vaig, però sé que aquestes serres no les vull perdre de vista.