Fotògrafa efímera

25 gener 2010

Quan t’agrada alguna cosa investigues, lliges, de vegades perds el temps, coneixes, descobreixes i bades boca…

La meua última troballa ha estat la Francesca Woodman. Una fotògrafa briliant, la major part dels seus treballs ( dels seus brutals treballs ) són ” els deures ” de les diferents escoles d’arts a les quals va assistir.

Les seues fotos diuen molt sense a penes atrezzo. Ella, al bellmig de totes, exentes de convencionalismes, transmeten tota una sèrie de sentiments ben perturbadors.

Va intentar ser fotògrafa de moda a Nova York, però els seus esforços resultaren fallits. Això i un fracàs sentimental varen fer pensar a la Francesca que la vida ja no pagava la pena. Es va llençar des d’un edifici  ( 1981 ) del Lower East Side. Tenia 22 anys.

Els seus pares , guardians del seu llegat, solament han mostrat 120 fotografies de les 800 que suposadament guarden.

Aquestes les he trobades al google imatges, ja que tampoc no he trobat cap site oficial de la Francesca.

LLàstima.

Anuncis

Amanida de taronja

18 gener 2010

Un dels propòsits és menjar més sa. Tot i que sóc addicta al fuet, sobrassada i embotit en general…

Per a desembotir, precisament, aquest plat tant senzill.

A la base del plat posem encisam, ruca, fulla  de roure…

Pelem les taronges i les tallem a rodanxes. Les col . loquem a sobre.

Piquem ceba tendra i cibolet i ho afegim al plat.

Acabem amb oli, pebre, sal i comí.

Bon Profit.

Blanca

12 gener 2010

Si no has de patir – la, la neu és ben bonica.

Cau d’aquella manera callada, discreta i hipnòtica.

Ho cobreix tot de blanc i el nostre voltant sembla diferent. Una altra realitat.

A un país de sol, amb la neu, tothom torna al seu cau.

La neu és silenci.

Propòsits. Annex.

8 gener 2010

De vegades oblide que llegir m’agrada molt. Propòsit, doncs, fer memòria.

Si la paidea ens ve de tan lluny, per alguna cosa serà.

Propòsits

7 gener 2010

Aquests són els propòsits d’any nou. No ha estat fàcil fer la llista ja que vull que siguen el més realistes possibles.

Sóc especialista a fer llistats inútils.

Veurem el 2010.

Precipitar – mos damunt Paris, quan la primavera esclate.

I en general no pedre cap oportunitat de fer maletes. D’ agafar trens.

Saber qui és qui i quin lloc ocupa.

La resta, hauria d’ importar – me?

Tornar a l’estil de vida sana que vaig abandonar allà pel mes d’agost.

Ai, però, la carn és dèbil !!

Ara que mig he trobat el camí, intentaré no agafar cap drecera per molt temptadora que siga.

Com que la fotografia m’agrada, aprendré a fer fotos. Animaré la meua galeria del flickr i pot ser aquesta siga l’excusa  perfecta per al Mac.

Ara que els propòsits quedem plasmats … intentaré : viure en ordre i  no pedre l’ Oremus.