Apunts de guerra.

Sempre m’ha interessat la Guerra Civil. No he sabut per què.

Fa uns dies que va caure a les meues mans el diari d’ algú conegut ( el germàdel’avid’unamic ). Un diari que no va escriure a peu de trinxera, sino després. A casa i des del record. Algunes pàgines tenen borrons degut a les llàgrimes vessades al rememorar el seu patiment.

Vaig entendre perquè el meu interés per aquesta Guerra. És una part de la història que encara podem tocar, ni que siga amb les puntes dels dits. Això, per a mi, la fa més real.

Em va venir a la memòria quan de menuda li preguntava al iaio:  Conta’m coses de la guerra. Qué vols que et conte? això era tot un patiment.  Tu no saps el que és vore els morts penjats dels peus com si fossen pernils. I el fred. Collons quin fred. I la gana… Calla, calla, que no vull parlar-ne.

Pot ser és millor escriure-la que contar-la.