7 Mai 2012

… o quina falta em feia un diumenge com aquest

 

Un diumenge de camp, de terra tendra i de flaire primaveral. Un diumenge d’esclat.

Un diumenge de família i de converses amb l’avi, que em contava que al poble on visc, la gent, després de la guerra, marxava del poble deixant les claus de la seva casa posades al pany. Emigraren a la ciutat a la recerca d’una millor vida.En moltes ocasions, simplement d’una vida. Hui encara hi ha moltes cases que continuen oblidades.

Diumenge d’aniversari, del meu estimat cosí. Quan plore de tant de riure sempre és amb ell.

 

I diumenge, encara, de foc. Qué ja se sap, que fora fa fred, però les cases encara estan fresquetes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: