Estiu, ara que estàs lluny…

29 Novembre 2011

Els estius no m’agraden.

M’agradaven quan els cosins jugàvem junts, tenia els genolls plens de ferides, ajudàvem la iaia a fer conserva de tomaca, quan trencàvem ametlles i els mosquits veien en les nostres pells un gran àpat…

Ara, no m’agrada la calor. No m’agrada el mode pause en el que sembla que es pose el món. I jo mateixa.

Aquest estiu passat, encara ha estat menys estiu. Però ara que, puc rememorar – lo i no posar – me a tremolar, puc dir que l’ estiu passat m’ha dut coses bones.

Aquest estiu he sabut qui em coneix pels meus silencis, encara que visquen lluny, molt lluny. Aquest estiu passat he sabut que tinc més mans que m’agafen i més muscles dels que em pensava on puc deixar – me caure una estoneta.

Aquest estiu passat he sabut tancar portes, posar punts, passar pàgines.

Aquest estiu passat …

… s’ instal.laren uns companys de pis molt acolorits …
… he fet melmelada de mòres. Molta …

… he fet ( i begut ) molta llimonada …

…el meu mini-minifundi, va començar a donar fruits gustosos ( i saborosos )…

.. aquest estiu passat, he pres el sol.

 

 

 

Advertisements

2 Respostes to “Estiu, ara que estàs lluny…”

  1. que bé llegir-te…trobava a faltar els teus posts ;D muakis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: