Desconfiança

21 Març 2011

Xavi Castillo va omplir en un mateix dia , dues vegades, un teatre amb una capacitat per a més de 500 persones. Ningú no se’l volia perdre, perquè clar, mai se sap si el deixaran tornar a actuar per estes terretes.

Entre rialles, vaig ser més conscient que mai que visc a un país ben estrany. Cada vegada hi passen més marcianades.

I òbviament les coses no tenen pinta de solucionar – se. Quan es pot fer sàtira d’una manera tan bèstia ( i real ) dels governants, de l’oposició, de l’oposició a l’oposició … penses : si, és teatre, és molt sa que es faça açò, però alhora veus que la cosa no pinta bé. Els actes, les accions, les repercussions, els atacs i contraatacs, les respostes i les poques solucions em fan tremolar.

Entre rialla i rialla vaig ser conscient que estic perdent confiança en qualsevol ésser que es passeja per les Corts i que m’estime massa aquest País per deixar els meus braços creuats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: